VALORACIÓN: «EL 8M O LA FUERZA DEL GRITO FEMINISTA»
Fina García
El pasado 8 de marzo las grandes ciudades de la mayor parte de los países en todo el mundo, se llenaron del grito feminista que clamaba para mejorar las condiciones de vida de las mujeres en la llamada cuarta oleada feminista.
Por segundo año consecutivo, el movimiento feminista convocó a la huelga de las curas, educativa, de consumo y laboral. Un día que finalizaba en la gran manifestación que se daba en las grandes ciudades.
Una convocatoria de huelga que no sigue los cánones típicos de las huelgas tradicionales. Porque el feminismo es transversal y ofrece su revisión crítica en todas las áreas de la sociedad. Así, la huelga feminista tenía que recoger los ámbitos que integran la vida de las mujeres. La huelga de curas con el lema, “si las mujeres paramos, se para el mundo”, la huelga educativa para señalar la educación como la mejor manera de promover la formación en igualdad y aprendizaje a desarrollar relaciones afectivo sexuales para prevenir relaciones de abuso, acoso y violencia.
Los otros grandes reclamos para la convocatoria de la huelga eran las de consumo, para entender el ecofeminismo comprometido también con las relaciones respetuosas con en nuestro medio y la exigencia de mejoras al mundo laboral que dignifico las condiciones laborales de las mujeres para vivir su presente y su futuro como mujeres emancipadas económicamente.
Desde hace quince años XATEBA está trabajando para movilizar la conciencia feminista. Lo ha hecho desde el activismo social, con iniciativas de sensibilización e información sobre las dificultades que tienen las mujeres a los diferentes ámbitos de la vida cotidiana. Por eso XATEBA está comprometida en las acciones del 8M en Xàtiva.
La convocatoria de huelga acabó con la gran manifestación iniciada a La Casa de las Mujeres. En Xàtiva se volvió a congregar más de 3000 personas movilizadas para mostrar su espaldarazo a las demandas feministas que exigen acabar contra las violencias machistas, las graves discriminaciones que nos sitúan en condiciones de precariedad y asunción de responsabilidades de cura.
El que vivimos el pasado 8 de marzo no se improvisa. La necesidad de sentir YO ESTUVE ALLÍ, se tradujo en una masiva marcha por el cumplimiento de los DDHH que supone las reivindicaciones feministas. Y no se improvisa porque estuvo muy organizada y coordinada por un montón de organizaciones y asociaciones de la ciudad y de las comarcas del alrededor.
Se ha configurado una Coordinación Feminista de Xàtiva-La Costa, que integra a mujeres a título individual y que era la encargada de las movilizaciones para la convocatoria de la huelga y de la propia manifestación. Hay que dar la enhorabuena a todas las compañeras que ofrecieron su tiempo y trabajo para conseguir una máxima participación ciudadana en las movilizaciones del 8M. Pero también hay que reconocer las aportaciones que se ofrecieron desde las propias instituciones. La Mancomunidad La Costa y La Canal de Navarrés, posando a disposiciones de las diferentes poblaciones autobuses gratuitos para facilitar el acceso a la manifestación de Xàtiva y la Concejalía de la Mujer e Igualdad del Ayuntamiento de Xàtiva, ofreciendo los recursos necesarios para facilitar todas las infraestructuras para las actividades del día de la mujer.
También merecen nuestro reconocimiento todas las asociaciones integradas al Consell de les Dones de Xàtiva que, desde sus ámbitos, promovieron la sensibilización a las movilizaciones realizadas. Pero también hay que dar la enhorabuena a todas las personas que quisieron sumarse a la manifestación feminista de Xàtiva.
Y por segundo año consecutivo Xàtiva lo consiguió. Mujeres jóvenes y más grandes, apoyadas por hombres que también quisieron sumarse al río violeta que recorrió los carreras de nuestra ciudad. Juntas, juntos, mostrábamos a las criaturas que nos acompañaban que podemos expresar la indignación sin violencia y respetando todo el mobiliario urbano. Ningún daño, ningún desperfecto, ninguna incidencia, en una muestra cívica de participación ciudadana.
Las criaturas que nos acompañaban observaron atónitos como grupos de mujeres jóvenes gritaban, mezclando alegría e indignación, lemas y canciones sobre nuestro cuerpo, nuestras exigencias, nuestras necesidades. Mostramos a nuestras criaturas que todas, jóvenes y mayores, somos más valientes porque estamos juntas, somos más fuertes porque tenemos la fuerza de la razón.
Xàtiva ha vuelto a hacer historia feminista y tenemos más de 1000 motivos para continuar trabajando.
ENCONTRE 2019 XATEBA: ECOFEMINISME, REPTES PER A LA VIDA
XATEBA, prepara ya el programa de su encuentro anual, que llevará por título “ECOFEMINISMO: RETOS PARA LA VIDA”. La jornada se celebrará en la mañana del 4 de mayo de 2019, en el formato que viene siendo habitual facilitando el espacio para la formación y el debate tanto a las socias como a todas las personas interesadas. El programa recogerá una conferencia introductoria a cargo de Dina Garzón Pacheco, Coordinadora de la Red Ecofeminista, y una mesa redonda, en la que se expondrán experiencias en materia de ecofeminismo desde la perspectiva local. Queremos seguir reflexionando sobre el feminismo, la sostenibilidad del planeta, el vinculo con la tierra, los cuidados y los Derechos humanos, hablaremos de la vida.
25 NOVEMBRE 2019
Bona nit a totes i tots!!!
Abans de res, des de Xateba, volem compartir amb totes i tots vosaltres el nostre dol per la pèrdua d’Isabel Iniesta. Una dona tan compromesa amb el feminisme que fa 15 anys no va dubtar en trobar-se amb d’altres dones per a lluitar contra la violència de gènere i crear l’associació Xateba. La seua aportació des de la Junta Directiva ha estat constant, crítica, dil·ligent, creativa, lleial i constructiva; tot un referent per a qui hem tingut el privilegi de conéixer-la. Resulta difícil trobar-la en les fotos dels actes que hem fet perquè sempre ha estat extremadament discreta però la seua discreció no podrà apagar la imatge que d’ella, la nostra companya, guardem al nostre cor. Amb la força que ens dona el teu record, seguirem treballant en XATEBA. GRÀCIES, ISABEL!!!
Acabem de llegir els noms de les dones i les criatures que, en un any, han estat assassinades a mans dels monstres creats pel patriarcat, tant pertinaç al llarg dels segles, en la nostra societat. També hem escoltat com és d’urgent actuar per a eradicar aquesta xacra incidint en tots els àmbits tal com marca el Pacte d’Estat i el Pacte autonòmic contra la violència de gènere.
Des de Xateba ja portem 15 anys reivindicant-ho cada 25 de novembre, ja hem fet molt minuts de silenci i any rere any sentim créixer la impotència en veure que els avenços que s’han anat aconseguint són insuficients per a aturar els feminicidis i els infanticidis a mans dels masclistes assassins.
Estem convençudes i convençuts que només en una societat on es respecten els drets humans, sense estar condicionades les persones pel seu sexe, edat, raça o ètnia, orientació o identitat sexual, condició física o mental…en una societat igualitària, inclusiva i, per tant, feminista serà possible eradicar aquesta xacra.
Aquesta nit volem mostrar de quina manera ho podem aconseguir. Ho farem conformant una carpa amb tires de colors lila i violeta. Cada tira fermament tensada per un xiquet o xiqueta, un home o una dona, de totes les edats, després d’expressar un gest, una actitud, una situació, una mesura institucional, incidint en diversos àmbits (família, escola, amistat, treball, serveis públics,). No estan totes les que són; però sí són totes les que estan i us animem a fer vostres aquestes actituds i reivindicacions i a aportar-ne de noves.
Volem deixar de concentrar-nos cada 25 de cada mes per a homenatjar el record de dones i criatures assassinades pels monstres masclistes i que no siga per ignorar, negar o malmetre la realitat com alguns i algunes pretenen hui en dia. Volem que siga perquè els monstres masclistes ja no hi són, perquè hem aconseguit un món d’homes i dones, de PERSONES de dret i amb dignitat, capaces de compartir, des del respecte, la vida.
Per últim, us volem explicar que en aquest quinzé aniversari de XATEBA han sigut companyes de la nostra associació les encarregades de teixir aquestes tires. Ho han fet amb la satisfacció d’aportar puntades, temps i complicitat en el projecte d’una carpa violeta, d’un cel que veiem necessari per a llevar els núvols grisos i les tempestes del patriarcat.
XIQUETA 1 ÀNGELA:
Hui la iaia m’explicava que, quan ella anava a escola, a l’hora del pati, les xiquetes es quedaven a la classe per a netejar-la i endreçar-la; els xiquets anaven a jugar al pati. S’ha posat molt contenta quan li he dit que a la meua classe els xiquets també netegen quan els toca i anem plegats al pati.
XIQUET 2 AGUSTÍ:
Estimats Reis d’Orient: aquest any vull que em porteu una nina. Vull jugar a ser papa i fer el mateix que fa el pare quan neteja, vesteix i dona el bibe al meu germanet menut
XIQUETA 3:
La mare vol matricular-se en la universitat. El pare i ella han parlat i negociat com ens hem d’organitzar a casa. Diu que, potser quan la mare acabe, ell també tornarà a estudiar….cap crit ni discussió…és que ho negocien tot!!!
XIQUET 4:
La veritat és que ja no estem tan enfadats perquè al pati d’escola no ens deixen jugar cada dia a futbol. Ens ho estem passant molt bé amb d’altres jocs tant els companys com les companyes
ADOLESCENT 1 XICA:
Tinc un pare que és el gitano més valent que conec!!! Al clan no hi ha xiques que acaben estudiant, quan deixen de ser xiquetes es pensa en casar-les i prou. Però a casa sempre m`han dit que és important l’estudi i arribar a ser una gitana independent amb la professió que vullga…HO ACONSEGUIRÉ!!
ADOLESCENT 2 XIC:
Els pares es pensaven que el meu amic i jo estudiàvem a la meua habitació…però estàvem mirant una peli porno. Quan el pare ens ha sorprès, amb tranquil·litat, ens ha explicat unes quantes coses sobre el sexe i m’he quedat amb dues: no he de confondre ficció amb la vida real i que sempre ha de ser desitjat per totes….vaja, això que he sentit alguna vegada NOMÉS SÍ ÉS SÍ!!!
ADOLESCENT 3 XICA:
M’agraden els dimecres en l’institut: és el dia que tenim tutoria. Ens pensàvem que seria un rotllo…i resulta que és molt interessant perquè és un temps per a parlar o descobrir un munt de coses : debatim sobre drets humans, exposem els conflictes entre nosaltres i aprenem a consensuar decisions, comentem pel.lícules i videos sobre relacions sentimentals i conviden institucions a fer xerrades que ens ajuden a entendre i respectar totes les persones siguen xic o xica, heteros, homosexuales, de diverses cultures,…
ADOLESCENT 4 XIC:
La meua penya de sempre hui l’ha donat per ficar-se amb la xica que parla amb veu forta i greu i fa gestos de xic. Jo em sentia mal i, quan he vist que alguns companys i companyes li feien costat encarant-se a qui es burlava, ho he tingut clar: vaig a canviar de penya.
JOVE 1 DONA:
Carai, amb l’arròs passat!. Sí, ja sé que totes les meues amigues són mares perquè ara ho tenim més fàcil: no em negaran feina perquè permisos de maternitat i paternitat són iguals i intransferibles; ara ja hi ha escoletes 0-3 públiques i de qualitat; tinc opció en la feina per a compatibilitzar horaris…. però sóc jo qui decideix si vull ser mare o no i encara no ho tinc clar
JOVE 2 HOME:
Ja estic fart de la monserga dels amics: volen escalfar-me el cap perquè em pose gelós i li monte pollos a Judit quan se’n va de senderisme o entrena amb el seu equip de futbet. No entenen que jo no tinc cap dret a prohibir res i que m’agrada sentir-la lliure i feliç.
JOVE 3 DONA:
No, no passaré les meues contrasenyes a ningú. La confiança no està en donar-les sino en que ningú te les demane. A més, s’ha acabat allò de passar imatges o escrits que puguen fer mal a mi mateixa o a qualsevol altra persona.
JOVE 4 HOME:
Em feia por dir a la penya que m’agraden els xics, que sóc homosexual. A alguns els ha costat d’assumir-ho…però m’he sentit respectat i s’han alegrat del pas que he fet en sincerar-me amb ells…L’AMISTAT ESTÀ PER SOBRE DELS PREJUDICIS.
ADULTA 1:
M’ha costat decidir-me però em trobe amb forces per a seguir endavant. Quan he posat la denuncia, els agents que m’han atès s’han mostrat pacients –sempre em fa mal reviure aquelles situacions- i el fet que les meues filles estigueren jugant amb una monitora en l’habitació del costat, també m’ha ajudat. Ara veig que allò que m’ha estat dient l’agent d’Igualtat al llarg dels darrers mesos és cert: podré treballar i viurem en un pis social mentre ix el judici…sí, ara tinc FORCES
ADULT 2:
No, no pense tolerar que el meu amic es passe tot el sopar menyspreuant la seua dona fins arribar a l’insult i a gestos violents. No sé què li passa, parlaré amb ell i li deixaré clar que no hi ha justificació per a agredir així a cap persona i, encara menys, a qui va decidir ser la teua companya de vida.
Si ho torna a fer m’encarregaré de fer-li costat a la dona i fer de testimoni, si cal, en cas que decidisca trencar amb ell.
ADULTA 3:
Em fique la roba que a mi m’agrada i trie les meues amistats. La meua parella ho té clar i abans canvie de parella que em deixe anul·lar o dominar
ADULT 4:
He sigut capaç de parar-li els peus al desaprensiu del meu company. Intentava abusar de Cèlia, la recepcionista, aprofitant-se de la seua dificultat per a moure’s
GRAN 1 DONA:
Ja era hora!!! No hauré de demanar cap favor a familiars i amistats ocupades. Per fi, l’Ajuntament d’aquest poble menut i sense tren, ha entés que un servei de transport públic és necessari per a poder moure’ns en llibertat
GRAN 2 HOME:
Xeeee, amics, deixe la partida ja!! Vaig cap a casa a fer el sopar i estendre la roba. Hui li toca a la dona fer allò que vullga i s’ha anat al cinema amb les amigues.
GRAN 3 DONA :
Tota la vida treballant debades, tenint cura de fills, pares, sogra,… Les meues amigues que eren assalariades bé que reben pensió de jubilació. Però ara estic feliç perquè jo també rebré al meu compte una pensió pel meu treball…i confie que serà digna.
GRAN 4 HOME:
Veges, qui m’ho havia de dir! Als meus anys i anant a serveis socials perquè em tiren una maneta i m’ensenye a controlar les arrancades que tinc amb la dona. Em costa molt entendre-la quan em diu que està farta de cuidar de tota la família i que, encara no és tard per a cuidar d’ella mateixa…I té raó, em pose al seu lloc i ara veig que té raó. És hora d’arremangar-se i portar-me com un veritable company de vida.
Ara us convidem a acabar de formar la carpa amb les tires que queden per a estirar. Podeu expressar o llegir algun gest o situació que ajude a fer un món feminista per a estirar-ne una; i, en tot cas, estirar les que resten encara.
Per a finalitzar, passegem i/o ballem sota aquet cel violeta.
MOLTES GRÀCIES I BONA NIT!
XATEBA PREPARA YA EL 8M HUELGA FEMINISTA
Porque creemos que es justo que las mujeres no tengan ni un derecho más ni menos que los hombres. Porque estamos convencidas de que el mundo se sostiene con nuestro trabajo, tan invisible como imprescindible. Porque estamos en guerra sin cuartel contra la violencia machista que asesina a las mujeres a veces. Porque creemos que para la sostenibilidad del planeta es necesario racionalizar el consumo y rechazamos a quienes pretenden hacer negocio con nuestras necesidades. Porque queremos que la educación sea un factor de desarrollo de la igualdad de mujeres y hombres. Miles de razones avalan nuestra decisión de hacer que este 8M, la Huelga Feminista lance un mensaje de cambio que no se pueda ignorar.
XATEBA ya está en marcha participando en plataformas, diseñando proyectos, trabajando iniciativas que argumenten la necesidad de hacer de la Huelga Feminista una movilización capaz de construir un futuro diferente. En las redes, pero también en las calles. Uniendo voluntades siempre desde la suma y la inclusión. Abiertas a la participación y propuestas de quien quiera hacer su aportación.
Este 8M, ni un paso atrás en la defensa de nuestros derechos.
